Pel.lícula

SENDEROS DE GLORIA

Triler:

Resum breu:


És una pel·lícula basada en la Primera Guerra Mundial, la qual mostra les dures condicions de vida dels soldats a les trinxeres.


Al inici del film, el General Boulard ordena la conquista de la “Colina de las hormigas” al General Paul Mireau. Aquesta, se li ordena al Coronel Dax, el qual farà tot el possible pera aconseguir-ho, però es trobarà amb moltes dificultats.


La trinxera està dividida en tres parts. Quan arriba el dia de la conquesta, la part dirigida per el Coronel Dax arriba a la meitat, la segona no aconsegueix passar el seu propi filat i la tercera no es capaç ni de sortir de la trinxera vist que el seu dirigent va morir just sortir. La covardia dels soldats provocà tal ira al General Mireau que incità a la petició d’atac a la seva pròpia trinxera. No obstant, aquesta odre no es va poder dur a terme ja que els controladors de l’armament no varen acceptar-ho sense una petició per escrit.


Més endavant, es convoca un Consell de Guerra on són acusats al atzar un soldat de cada grup de la trinxera. A pesar del gran esforç del Coronel Dax per aconseguir la llibertat dels seus homes, aquests són declarats culpables i condemnats a ser afussellats.


Finalment, la pel·lícula conclou amb el rebuig del Coronel Dax al càrreg de General pel rancor que sent per l’afusellament dels seus homes. D’aquesta manera,  acaba acusant al General Mireau per haver intentat matar als seus propis soldats pel fracas de la conquesta de la “Colina de las hormigas”.


Descripció de dos personatges:

Coronel Dax: És un jove robust i corpulent, d’estatura mitjana que representa el pacifisme i la valentia, sobretot en l’escena en que intenta evitar la injusta mort dels tres soldats en el Consell de Guerra. També es caracteritza per ser ambiciós, no obstant això al final de la pel·lícula l’afecte pels seus homes fa que l’ambició passi a un pla de menor importància i centri les seves forces en lluitar pel que és moralment just. Té la funció de dirigir la trinxera que hauria d’atacar al territori alemany, “Colina de las hormigas”

General Mireau: És un home gran que físicament es caracteritza per tenir els cabells blancs i una cicatriu a la galta dreta. Representa l’ambició per damunt de tot especialment destacada quan la ira que provoca la covardia dels seus homes fa que es plantegi el manament d’afusellament de tots els seus soldats. Tenia moltes condecoracions i va ser el que va encarregar al Coronel Dax l’atac a la “Colina de las hormigas”.

Director:

Va néixer a Nova York, el 26 de juliol de 1928 i va morir a Hertfordshire, Regne Unit, el 7 de març de 1999. Va ser un fotògraf, director de cine, guionista i productor. És considerat una de les persones més influents del segle XX. Va destacar principalment per la seva precisió tècnica i l’estil en les seves cintes i pel simbolisme.


Filmografia:


Del famós director Stanley Kubrick podem destacar setze pel·lícules:

1) Eyes Wide Shut (1999)
2) Full Metal Jacket  (1987)
3) The Shining (1980)
4) Barry Lyndon (1975)
5) A Clockwork Orange (1971)
6) 2001: A Space Odyssey (1968)
7) Dr. Strangelove or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb (1964)
8) Lolita (1962)
9) Spartacus (1960)
10) Paths of Glory (1957)
11) The Killing (1956)
12) Killer's Kiss (1955)
13) Fear and Desire (1953)
14) The Seafarer (1953)
15) Flying Padre (1951)
16) Day Of The Fight (1951)

Comentari del període:

“Senderos de Gloria” és un pel·lícula ambientada en la Primera Guerra mundial la qual té lloc durant els anys 1914 i 1918 i és incitada principalment per l’assassinat del futur l’hereu d’Àustria-Hongria, Arxiduc Francesc Ferran, per un jove servi durant la seva visita a Bòsnia. Els bàndols més destacats són, per una banda els Aliats (Gran Bretanya, França i Rússia) i per l’altra les Potencies centrals (Àustria-Hongria i Alemanya). Aquest enfrontament es caracteritza per l'entrada de noves armes mai abans utilitzades, així com els tancs o les metralletes, que provoca la mort d’un elevat nombre de persones (tant soldats com civils) i a on l’ambició i el desig de guanyar la guerra està per damunt de tot.

La pel·lícula mostra el moment en que França, juntament amb Anglaterra, lluita contra Alemanya (principalment des del punt de vista dels francesos), moment en que molts homes es varen veure obligats a exercir la funció de soldats i posar les seves vides en perill per defensar el país. Durant el transcurs d’aquest conflicte podem destacar les dures condicions de vida dels soldats a les trinxeres a on la higiene, el menjar i l’afecte moltes vegades mancava. L’aparença de les trinxeres a on els soldats vivien i lluitaven durant la Primera guerra mundial es veu descrita amb precisió en el següent text escrit durant el transcurs de la guerra:


“A les trinxeres per poder observar el terreny que tenen davant o disparar contra l'enemic, han de pujar per graons fets a la terra o per escales de fusta, al lloc d'observació: una llarga tarima o sortint practicat en el talús, de manera que els qui estiguin sobre ell puguin apuntar el cap i mirar. Sacs de terra, grans pedres i planxes d'acer constitueixen el parapet (...) Davant mateix i al llarg de les trinxeres s'estén, gairebé sempre en diverses línies, xarxes de filats, enreixats de pues de filferro que detenen als assaltants i permeten als defensors disparar amb tota tranquil·litat (...)”


En les següents tables i gràfiques podrem observar de forma aproximada l’elevat nombre de morts i pèrdues durant el conflicte:

El cost humà de la Primera Guerra mundial

Paises	Movilizados	Muertos	Heridos	Prisioneros Desaparecidos	Total de bajas	% de bajas sobre los movilizados
Entente	42,188,810	5,152,115	12,831,004	4,121,090	22,104,209	52.3
Rusia	12,000,000	1,700,000	4,950,000	2,500,000	9,150,000	76.3
Francia	8,410,000	1,357,800	4,266,000	537,000	6,160,800	76.3
Imperio Británico	8,904,467	908,371	2,090,212	191,652	3,190,235	35.8
Italia	5,615,000	650,000	947,000	600,000	2,197,000	39.1
Estados Unidos	4,355,000	126,000	234,300	4,500	364,800	8.2
Japón	800,000	300	907	3	1,210	0.2
Rumania	750,000	335,706	120,000	80,000	535,706	71.4
Serbia	707,343	45,000	133,148	152,958	331,106	46.8
Bélgica	267,000	13,716	44,686	34,659	93,061	34.9
Grecia	230,000	5,000	21,000	1,000	17,000	11.7
Portugal	100,000	7,222	13,751	12,318	33,291	33.3
Montenegro	50,000	3,000	10,000	7,000	20,000	40.0
Imperios Centrales	22,850,000	3,386,200	8,388,448	3,629,829	15,404,477	67.4
Alemania	11,000,000	1,773,7000	4,216,058	1,152,800	7,142,558	64.9
Austria-Hungria	7,800,000	1,200,000	3,620,000	2,200,000	7,020,000	90.0
Turquía	2,850,000	325,000	400,000	250,000	975,000	34.2
Bulgaria	1,200,000	87,500	152,390	27,029	266,919	22.2
Total de los dos bandos	65,038,810	8,538,315	21,219,452	7,750,919	37,508,686	57.6

Dos fragments del film:


Aspecte de les trinxeres: El primer fragment que em escollit és una de les primeres escenes que es

mostren en el film. L’aparició de les complexes i preparades trinxeres ens va sorprendre molt pel fet que mai haguéssim pogut imaginar que un forat excavat baix la terra pogués arribar a estar tan habilitat com per poder sobreviure durant anys. És una tasca difícil d’assimilar per a nosaltres que sigui possible viure de forma quotidiana en un lloc com una trinxera: amb disponibilitat d’habitacions, cuines i tots els establiments necessaris per a la subsistència dels soldats.

A més, hem decidit destacar aquest fragment de la pel·lícula ja que ens va impactar les dures condicions de vida en la que vivien els soldats, i es que encara que les trinxeres estaven preparades, sovint es podia apreciar brutícia, manca de relacions personals i inclús cadàvers pel terra. També ens va sorprendre el fet que una trinxera pogués arribar a ser tan elaborada per poder sobreviure durant anys, mai ho haguéssim imaginat.

Consell de Guerra: El segon fragment elegit és la escena en que es desenvolupa el Consell de Guerra, ja que ens va semblar impactant la forma irracional en que es jutjava a els tres soldats escollits com a representants culpables de cadascun dels grups de la trinxera. Des del nostre punt de vista, en aquest fragment es retracta la forma abusiva amb la que es tractaven els soldats i la poca consideració per a la tasca tan important i totalment imprescindible per a la protecció del país que duien a terme. 

Hem de destacar que sobretot ens va sorprendre la sentencia que se’ls hi va imposar, l’afusellament, degut a que des del nostre punt de vista les raons no eres suficientment lògiques i raonables com per matar-los. Pensem que es un acte immoral i poc digne per a un esser humà.


Assumptes desenvolupats:

Una de les escenes que més ens va sorprendre va ser el Consell de Guerra que es fa als tres soldats elegits dels corresponents tres grups en que es dividia la trinxera. Un Consell de Guerra es defineix com a un procediment judicial militar en el qual totes les parts que habitualment es duen a terme en un judici s'acumulen en un sol acte. Es resol de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de Justícia Militar que, per la situació de guerra o una altra situació similar, no permet esperar a la justícia militar ordinària.

Des del nostre punt de vista, tal i com es planteja el Consell de Guerra a la pel·lícula “Senderos de Gloria”, és injust i irracional ja que les raons per les que s’acusen als soldats son incompetents a qualsevol delicte amb sentència de mort. Per exemple, un d’ells és condemnat  per la simple covardia front als seus enemics. Pensem que han de ser sancionats per no complir la seva tasca, però si la justificació és coherent i justa, haurien de tenir més en compte l’aspecte moral dels soldats.

Biaix ideològic:


En aquesta pel·lícula es tracta el tema de la guerra com a una cosa dura i injusta. Mostra com són els dirigents els que fan la guerra, mentre que els soldats que són els que lluiten, segurament molts cops sense tenir clares les raons d’odi i desig de matar als adversaris. Així, fa una forta crítica a la guerra i a la ineficiència dels durs principis de disciplina que tan sols causaven descoratjament i desànim als soldats.


També hem de destacar  que “Senderos de Gloria” mostra preferència pel bàndol francès, ja que explica els successos des del punt de vista d’aquests justificant d’aquesta manera tots els seus actes.


Altres pel·lícules:

-Stanley, després de haver fet el film “Senderos de Gloria”, va dirigir la pel·lícula: “La chaqueta metálica”, el la que va mostrar un tema semblant, però en aquest cas centrant-se en la guerra de Vietnam. Aquesta pel·lícula es divideix en dos parts. En la primera es descriu a un grup de reclutes en Parish Island, un centre d’entrenament de la marina nord-americana, sotmeses al dur i implacable sergent Hertmann que endureix el cos i les ànimes d’aquestes perquè puguin defensar-se de l'enemic. La segona part que és més bel·licosa i agressiva tracta de la lluita en el camp de batalla durant la guerra de Vietnam.

Aquesta pel·lícula comparteix amb “Senderos de Gloria” la manifestació d’una profunda reflexió sobre l’ésser humà criticant a l’home en el paper de soldat a on els seus drets morals no són satisfets i les injustícies de la guerra. Per altra banda, “La chaqueta metàl·lica” és molt més antimilitarista i antibèl.lica que “Senderos de Gloria”.

- Una altra pel·lícula que tracta el mateix tema és “Rey y patria” es un pel·lícula de Joseph Losey que data a l’any 1964. És una drama antibèlica que relata la història d'un soldat que és acusat de deserció durant la batalla i que els oficials superiors de la qual volen donar exemple amb el seu càstig.


Es caracteritza per tenir un accentuat argument antibel·licista. A més, podem destacar que fa una forta una crítica al despotisme i a l'estament militar.


Opinió:

Aquesta pel·lícula ens ha agradat molt principalment per la visió tan realista que mostra de la guerra. “Senderos de Gloria” ens ha ajudat a conèixer de la forma més profunda i reflexiva les dures i injustes condicions de vida dels soldats a les trinxeres, d’aquesta manera considerant el film com a una pel·lícula magistral despertadora de consciències. A més, considerem que és molt interesant ja que no tan sols es plasma la guerra com una mera lluita o com una cosa militar, sino que va més enllà mostrant-nos així les relacions entre els diferents càrregs, problemes interns d’un mateix exércit plens de negocis, trames, enveges, amistats... etc.


Així, aquesta pel·lícula ens ha semblat molt interesant i productiva, donant-nos d’aquesta manera l’oportunitat de posar-nos en la pell d’alguns dels soldats que varen partir tant durant aquest període de l’historia tan dur i intens.


Bibliografia:


http://www.filmaffinity.com/es/film899253.html


http://www.historiasiglo20.org/ESTADIS/index.htm


http://www.filmaffinity.com/es/film462892.html


http://es.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick


http://es.wikipedia.org/wiki/Senderos_de_gloria


http://es.wikipedia.org/wiki/Consejo_de_guerra