Entrevista

Som Susana i Blanca les reporteres de la  revista “Conflictes”. En la secció d’entrevistes, tenim aquí amb nosaltres a un home que va destacar a la època feixista alemanya, aquest home és el senyor Adolf Hitler.

- Bon dia Adolf, estem molt complagudes de que avui estigui amb nosaltres un home tant important i representatiu en l’època. Esperem que es senti còmode, i agrairíem que fossis sincer amb les preguntes. Per tant, comencem: Què va passar amb la mort del seu pare?

Quan va morir el meu pare, la meva mare va decidir marxar a Urfahr. Abans de que jo complís 16 anys, vaig caure malalt amb un problema pulmonar la qual cosa em va obligar a deixar els estudis secundaris per un any. No obstant això, al 1905, després de la meva recuperació, vaig decidir no reprendre els estudis abandonat així la vida estudiantil a pesar de les altres qualificacions en dibuix i estar pràcticament convençut de que era el meu futur.

- I llavors, durant la teva adolescència, quin va ser el teu propòsit, a quina edat i perquè vas anar a Viena? I a Munich?

Quan vaig fer els 17 anys, vaig viatjar a Viena establint-me allà per dos mesos gràcies les subvencions econòmiques de la meva família. Vaig visitar l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, i aprofitant l’oportunitat, vaig consultar els requisits per a ser admès com a pintor. Més endavant, vaig presentar-me a la prova però no vaig treure bons resultats. A l’any seguent, amb esperances i obstinació, vaig tornar a provar, però els resultats varen ser pitjors. A pesar del fracàs, vaig decidir quedar a viure amb la meva mare ja que estava patint un càncer de mama. Després de la seva mort, vaig viatjar a Viena a guanyar-me la vida escombrant neu, carregant maletes als trens, etc.
Al 1913 vaig traslladar-me a Munich per no anar al meu país ja que no volia lluitar juntament amb eslaus i jueus a pesar de la gran atracció que sentia per la fortalesa de l’Imperi alemany. No obstant, al 1914 vaig ser localitzat per les autoritats del meu país natal. En aquest context, vaig viatjar a Salzburg on em varen examinar, però no em varen considerar apte per al servei militar.

 - Què va passar a l’inici de la Primera Guerra Mundial? I a la fi?

Una setmana després de l’inici de la guerra, vaig presentar-me com a voluntari per a l’exèrcit alemany. Aquest fet em va provocar un gran entusiasme i va ser el moment que vaig pensar que potser era el moment de canviar la meva vida. Després de tres mesos dur entrenament, vaig  treballar de missatger per a la 1ª companyia a França i Bèlgica sent exposat al foc dels enemics. Més endavant, vaig participar en la Primera batalla a Ypres on després de durs i fatigats quatre dies, ens varen comunicar que de 3.500 soldats sols 600 podíem seguir.
I a la fi, la guerra m’havia convençut per entrar en el món polític, però en adonar-me de les meves limitacions (no tenia diners, ni familiars ni amics que poguessin ajudar-me), vaig decidir continuar en l’exèrcit. Poc després, vaig tornar a Munich per a reintegrar-me, però al veure que estava proclamada una república soviètica bàvara i que la meva unitat estava sota les mans dels socialistes, vaig demanar un trasllat.

- I ara bé, amb sinceritat i sense cap compromís, ens podria explicar com va aconseguir pujar al poder?

Per suposat que si, ho faré encantat. Des de feia temps, jo ja vaig preveure una gran decadència en l’economia del país, comportant això la fallida de molts de bancs i la pèrdua de la feina de la majoria dels ciutadans. I així va ser, quan es va iniciar al 1929 La Gran Depressió. Va ser llavors quan vaig veure que era el meu moment per a fer el discurs revolucionari.
Des del meu punt de vista, un element clau del meu discurs va ser el que va fer que revisqués el sentiment d’orgull nacional debilitat pel Tractat de Versalles posterior a la Primera Guerra Mundial. Vaig prometre repudiar aquell tractat, llevar el pagament d’indemnització, més treball, no més corrupció i el control de la gent amb diners.

- Perquè vas establir la dictadura?

La veritat és que quan vaig arribar al poder, no em sentia segur degut a que les forces que havien motivat la renuncia dels cancellers anteriors a mi seguien tenint gran influència. En aquesta situació, vaig arribar a la conclusió de que havia d’aconseguir ser el seu líder, i per això havia d’aconseguir el recolzament de l’exèrcit.  No obstant, era conscient de la dificultat d’aconseguir els objectiu que em proposava ja que per una banda els nazis érem un grup minoritari i per l’altre, hi havien molta més gent al partit nazi amb qui compartir el poder.

- Finalment, què va ser el que vas fer a la Segona Guerra Mundial?

En aquesta guerra vaig reconstruir Alemanya i vaig començar a aconseguir noves terres. Al 1940, vaig enviar al meu exèrcit a Dinamarca i Noruega i vaig ordenar les conquestes de Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica i a juny França es va retirar. He de destacar que totes aquestes victòries varen ser també amb la gran ajuda del meu aliat Benito Mussolini.

I aquí acaba l’entrevista amb l’important i reconegut Adolf Hitler. Moltes gràcies per haver estat avui amb nosaltres, ha sigut un veritable plaer.