Diari secret

Persona als camps de concentració

Em dic Israel  Milà, sóc jueu i tinc 12 anys. Vaig néixer a una petit poble a Israel, Jerusalem. He crescut en un ambient humil i senzill amb la meva mare, el meu pare, la meva germana petita de cinc anys i la meva avia. La persona citada darrerament abans de morir sempre em contava la gran i dura història que va viure durant la seva joventut. Quan tan sols tenia 21 anys, ella i la seva família va ser segrestada pels alemanys i duta a uns camps de concentració a on els jueus  eren torturats i estaven forçats a fer treballs durs i costosos en unes condicions miserables. Amb la seva astúcia i valentia, va idear un pla infal·lible per sortir d’aquell immoral terreny de tortures. Sense el consentiment ni suport de la seva família, ella sempre va seguir endavant sabent que ella no era digne d’estar en un lloc de tals condicions. En aquest context, després d’un any de planificació i conscienciació, en el moment i en el lloc exacte, va poder sortir miraculosament per avall de la llambrada que rodejava tota l’àrea. El cas és que, fa quatre mesos aproximadament la meva família i jo vàrem ser retinguts per un grup d’alemanys armats. Ara em toca a mi viure la meva pròpia història, però la dura aventura que va viure la meva avia és l’única cosa que em pot mantenir fort i amb esperances.

Després del segrest, a la meva germana i a mi ens varen ficar en un brut camió amb molt nens més, i als meus pares els varen ficar en un altre, separant-nos per sempre. Quan vàrem arribar, tot em va semblar tal com i la meva avia ho havia descrit: descuidat, obscè i indigne. Les persones vestien totes igual, estaven brutes i duien el cabell rapat (tant els homes com les dones). Les seves cares i els prims cossos mostraven patiment, amargura i angoixa. No vaig passar la llambrada amb un profund sospir com feien la majoria, sinó que vaig agafar fortament la mà de la meva innocent germana, i amb ambició i decisió li vaig prometre que sortiríem d’aquell immoral escampat en honor a la meva avia.

Duc quatre mesos torturat, exposats a costosos treballs i a penes alimentat. El meu cós s’ha transformat en un prim compost d’ossos i carn i les forces i ambició cada cop es fan més petites i llunyanes. No sé fins a on podré seguir, però esper que el futur em doni un bon destí.