En aquesta imatge del segle XX podem observar com a element principal a la figura de Stalin i al partit bolxevic durant la Revolució Russa al 1917 en el moment en el que va passar a ser el successor de Lenin apropiant-se així de tot el poder. La resta de persones que apareixen el la fotografia que romanen en l’anonimat fan evident una diferenciació de la classes, per una banda Stalin transmet poder i riqueses i per l’altre els seu súbdits que viuen en condicions molt més dures i miserables. No podem destacar cap títol ni autor ja que es desconeixen i es mantenen en l’anonimat.
Cal destacar la gran representació que es fa de la Revolució russa i la capacitat que té la imatge de mostrar amb tant realisme l’ambient d’aquella època. Aquest moviment revolucionari es va iniciar quan a la Primera Guerra mundial Lenin va fer un cop d’Estat al Tzar i va prendre el poder de Rússia. En aquest context, Lenin va establir un comunisme molt dur a on l’Estat va expropiar totes les terres i les va repartir equitativament entre els pagesos perquè fessin feina. I així va instaurar el Govern comunista. Llavors, davant aquestes idees varen aparèixer els menxevics que exigien la tornada del Tzar. No obstant això, Lenin amb l’assassinat del d’aquest últim home citat aconsegueix seguir sota el poder de Rússia. Després d’establir un comunisme molt dur durant la guerra, exposant a la civilització russa a llargues i fatigoses hores de treball (creant després la NEF per compensar als civils per les inhumanes condicions de vida) i de crear la URSS, mor al 1923. És llavors quan es produeix una lluita interna entre Stalin i Trostki per ser el successor de Lenin finalment obtenint la victòria al 1928 Stalin per imposició. I és a partit d’aquest moment que s’inicia a Rússia una dura dictadura comunista capitanejada per Stalin basada en les idees de Lenin dutes a l’extrem. Cal destacar la gran repressió que va ser sota la població, creant així un control ideològic de la gent i els plans quinquennals (els quals consistien en la planificació de l’economia en cinc anys, durant el quals havien de produir una quantitat mínima de béns sent aquesta tan elevada que duia a la ruïna i a la misèria la vida del treballadors) que va establir els quals varen dur el país a la misèria.
Principalment podem observar com, amb autoritat i superioritat davant la població, Stalin imposa les seves idees en un plaça. Davant aquesta situació cal destacar el comportament salvatge i descontrolat de la població defenent ser tractats humana i moralment i no estar exposats a tantes hores costoses de treball, exigint així els drets que mereixen. És una imatge molt lluminosa a on els colors predominants són el càlids els quals donen un ambient vulgar a la població que roden a Stalin, qui vestit de negre i amb una vestimenta més formal i digna contrasta amb l’entorn en el que es troba i es fa destacar en la fotografia. A més, la postura de supremacia en la que es troba el protagonista de la imatge i la major proporció en la que es plasma respecte dels súbdits que el rodegen fa que Stalin es converteixi en l’element més destacat del retracte. És per aquesta raó que la fotografia es distribueix de tal manera que Stalin es situa a un extrem (i no al centre), i d’aquesta manera aconseguir que l’espectador així mateix capti l’atenció en la població i el seu malestar que també té un paper molt important en el significat de la imatge. Tots els elements estan retractats en un mateix pla.
En conclusió, a nosaltres ens ha cridat l’atenció i tenim un interès especial per aquesta imatge pel fet que pensem que mostra una total exactitud, autenticitat i interpretació molt verídica de la realitat del moment donant-nos així l’oportunitat de poder visualitzar el malestar de la població per una banda i la gran autoritat i poder de Stalin per altre. Des del nostre punt de vista, és imatge rústica, camperola i rude que mostra de forma distant el que els intel•lectuals d’aquella època esperaven d'un líder revolucionari.
Som Susana i Blanca les reporteres de la revista “Conflictes”. En la secció d’entrevistes, tenim aquí amb nosaltres a un home que va destacar a la època feixista alemanya, aquest home és el senyor Adolf Hitler.
- Bon dia Adolf, estem molt complagudes de que avui estigui amb nosaltres un home tant important i representatiu en l’època. Esperem que es senti còmode, i agrairíem que fossis sincer amb les preguntes. Per tant, comencem: Què va passar amb la mort del seu pare?
Quan va morir el meu pare, la meva mare va decidir marxar a Urfahr. Abans de que jo complís 16 anys, vaig caure malalt amb un problema pulmonar la qual cosa em va obligar a deixar els estudis secundaris per un any. No obstant això, al 1905, després de la meva recuperació, vaig decidir no reprendre els estudis abandonat així la vida estudiantil a pesar de les altres qualificacions en dibuix i estar pràcticament convençut de que era el meu futur.
- I llavors, durant la teva adolescència, quin va ser el teu propòsit, a quina edat i perquè vas anar a Viena? I a Munich?
Quan vaig fer els 17 anys, vaig viatjar a Viena establint-me allà per dos mesos gràcies les subvencions econòmiques de la meva família. Vaig visitar l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, i aprofitant l’oportunitat, vaig consultar els requisits per a ser admès com a pintor. Més endavant, vaig presentar-me a la prova però no vaig treure bons resultats. A l’any seguent, amb esperances i obstinació, vaig tornar a provar, però els resultats varen ser pitjors. A pesar del fracàs, vaig decidir quedar a viure amb la meva mare ja que estava patint un càncer de mama. Després de la seva mort, vaig viatjar a Viena a guanyar-me la vida escombrant neu, carregant maletes als trens, etc. Al 1913 vaig traslladar-me a Munich per no anar al meu país ja que no volia lluitar juntament amb eslaus i jueus a pesar de la gran atracció que sentia per la fortalesa de l’Imperi alemany. No obstant, al 1914 vaig ser localitzat per les autoritats del meu país natal. En aquest context, vaig viatjar a Salzburg on em varen examinar, però no em varen considerar apte per al servei militar.
- Què va passar a l’inici de la Primera Guerra Mundial? I a la fi?
Una setmana després de l’inici de la guerra, vaig presentar-me com a voluntari per a l’exèrcit alemany. Aquest fet em va provocar un gran entusiasme i va ser el moment que vaig pensar que potser era el moment de canviar la meva vida. Després de tres mesos dur entrenament, vaig treballar de missatger per a la 1ª companyia a França i Bèlgica sent exposat al foc dels enemics. Més endavant, vaig participar en la Primera batalla a Ypres on després de durs i fatigats quatre dies, ens varen comunicar que de 3.500 soldats sols 600 podíem seguir. I a la fi, la guerra m’havia convençut per entrar en el món polític, però en adonar-me de les meves limitacions (no tenia diners, ni familiars ni amics que poguessin ajudar-me), vaig decidir continuar en l’exèrcit. Poc després, vaig tornar a Munich per a reintegrar-me, però al veure que estava proclamada una república soviètica bàvara i que la meva unitat estava sota les mans dels socialistes, vaig demanar un trasllat.
- I ara bé, amb sinceritat i sense cap compromís, ens podria explicar com va aconseguir pujar al poder?
Per suposat que si, ho faré encantat. Des de feia temps, jo ja vaig preveure una gran decadència en l’economia del país, comportant això la fallida de molts de bancs i la pèrdua de la feina de la majoria dels ciutadans. I així va ser, quan es va iniciar al 1929 La Gran Depressió. Va ser llavors quan vaig veure que era el meu moment per a fer el discurs revolucionari. Des del meu punt de vista, un element clau del meu discurs va ser el que va fer que revisqués el sentiment d’orgull nacional debilitat pel Tractat de Versalles posterior a la Primera Guerra Mundial. Vaig prometre repudiar aquell tractat, llevar el pagament d’indemnització, més treball, no més corrupció i el control de la gent amb diners.
- Perquè vas establir la dictadura?
La veritat és que quan vaig arribar al poder, no em sentia segur degut a que les forces que havien motivat la renuncia dels cancellers anteriors a mi seguien tenint gran influència. En aquesta situació, vaig arribar a la conclusió de que havia d’aconseguir ser el seu líder, i per això havia d’aconseguir el recolzament de l’exèrcit. No obstant, era conscient de la dificultat d’aconseguir els objectiu que em proposava ja que per una banda els nazis érem un grup minoritari i per l’altre, hi havien molta més gent al partit nazi amb qui compartir el poder.
- Finalment, què va ser el que vas fer a la Segona Guerra Mundial?
En aquesta guerra vaig reconstruir Alemanya i vaig començar a aconseguir noves terres. Al 1940, vaig enviar al meu exèrcit a Dinamarca i Noruega i vaig ordenar les conquestes de Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica i a juny França es va retirar. He de destacar que totes aquestes victòries varen ser també amb la gran ajuda del meu aliat Benito Mussolini.
I aquí acaba l’entrevista amb l’important i reconegut Adolf Hitler. Moltes gràcies per haver estat avui amb nosaltres, ha sigut un veritable plaer.
Estem aqui un altre cop les reporteres de la revista “Conflictes” i avui tractarem eldarrerament debatut tema, el Crack del 29. És un tema que està afectant a molta gent, per això pensem que pot ser interessant comentar i donar la nostra opinió.
Com ja es coneix, aquest temps de decadència econòmica es va iniciar durant la Primera Guerra Mundial. Les ajudes econòmiques i humanitàries d’Estats Units al bàndol dels Aliats va provocar un gran deute Europeu al continent Americà. Tot i així, les grans aportacions d’Estats Units en la post-guerra a tots els països europeus va ser l’inici d’un període que sempre quedarà marcat en la història. Les altes produccions que havien de fabricar era tan elevada que tots els ciutadans americans tenia feina. A més, quan el continent es va recuperar, altíssimes quantitats de dobles fluïen cap a Estats Units enriquint-lo cada cop més. La gent comprava, llavors les empreses produïen molt i com hi havia tant a fer, tothom tenia feina. Aquest fet va dur a Estats Units a un període d’esplendor econòmica, coneguda com a “Els feliços anys 20”. També cal destacar les altes compres d’accions que hi va haver durant aquella època de prosperitat i que donaven un alt benefici.
En aquest context, va arribar un moment en que la gent va deixar de comprar ja que ja havia satisfet les seves necessitats durant el període d’auge econòmic. Llavors l’economia va entrar en un cicle de recessió. Així, les persones compraven menys, no s’havia de produir tant, moltes persones varen perdre la feina i les accions varen baixar radicalment el seu valor. Aquest conjunt de situacions varen dur a la misèria a moltes persones.
La proposta de l’economista John Keynes creiem que va ser realment encertada, de fet és el que ha solucionat la crisi. El govern havia d’implicar-se construint béns públics amb les reserves de l’estat que donessin llocs de treball a la gent en atur. Pensem que l’economia és un cicle. Si la gent treballa, té diner i si tenen diners, els gasten i és aquest fet provoca que les empreses aconsegueixin beneficis per a poder tornar a produir. A partir d’aquest fet, sorgeix la necessitat de tenir més treballadors, el qual cosa és el primer pas d’aquest cicle que reactivarà l’economia.
Em dic Israel Milà, sóc jueu i tinc 12 anys. Vaig néixer a una petit poble a Israel, Jerusalem. He crescut en un ambient humil i senzill amb la meva mare, el meu pare, la meva germana petita de cinc anys i la meva avia. La persona citada darrerament abans de morir sempre em contava la gran i dura història que va viure durant la seva joventut. Quan tan sols tenia 21 anys, ella i la seva família va ser segrestada pels alemanys i duta a uns camps de concentració a on els jueus eren torturats i estaven forçats a fer treballs durs i costosos en unes condicions miserables. Amb la seva astúcia i valentia, va idear un pla infal·lible per sortir d’aquell immoral terreny de tortures. Sense el consentiment ni suport de la seva família, ella sempre va seguir endavant sabent que ella no era digne d’estar en un lloc de tals condicions. En aquest context, després d’un any de planificació i conscienciació, en el moment i en el lloc exacte, va poder sortir miraculosament per avall de la llambrada que rodejava tota l’àrea. El cas és que, fa quatre mesos aproximadament la meva família i jo vàrem ser retinguts per un grup d’alemanys armats. Ara em toca a mi viure la meva pròpia història, però la dura aventura que va viure la meva avia és l’única cosa que em pot mantenir fort i amb esperances.
Després del segrest, a la meva germana i a mi ens varen ficar en un brut camió amb molt nens més, i als meus pares els varen ficar en un altre, separant-nos per sempre. Quan vàrem arribar, tot em va semblar tal com i la meva avia ho havia descrit: descuidat, obscè i indigne. Les persones vestien totes igual, estaven brutes i duien el cabell rapat (tant els homes com les dones). Les seves cares i els prims cossos mostraven patiment, amargura i angoixa. No vaig passar la llambrada amb un profund sospir com feien la majoria, sinó que vaig agafar fortament la mà de la meva innocent germana, i amb ambició i decisió li vaig prometre que sortiríem d’aquell immoral escampat en honor a la meva avia.
Duc quatre mesos torturat, exposats a costosos treballs i a penes alimentat. El meu cós s’ha transformat en un prim compost d’ossos i carn i les forces i ambició cada cop es fan més petites i llunyanes. No sé fins a on podré seguir, però esper que el futur em doni un bon destí.
És una pel·lícula basada en la Primera Guerra Mundial, la qual mostra les dures condicions de vida dels soldats a les trinxeres.
Al inici del film, el General Boulard ordena la conquista de la “Colina de las hormigas” al General Paul Mireau. Aquesta, se li ordena al Coronel Dax, el qual farà tot el possible pera aconseguir-ho, però es trobarà amb moltes dificultats.
La trinxera està dividida en tres parts. Quan arriba el dia de la conquesta, la part dirigida per el Coronel Dax arriba a la meitat, la segona no aconsegueix passar el seu propi filat i la tercera no es capaç ni de sortir de la trinxera vist que el seu dirigent va morir just sortir. La covardia dels soldats provocà tal ira al General Mireau que incità a la petició d’atac a la seva pròpia trinxera. No obstant, aquesta odre no es va poder dur a terme ja que els controladors de l’armament no varen acceptar-ho sense una petició per escrit.
Més endavant, es convoca un Consell de Guerra on són acusats al atzar un soldat de cada grup de la trinxera. A pesar del gran esforç del Coronel Dax per aconseguir la llibertat dels seus homes, aquests són declarats culpables i condemnats a ser afussellats.
Finalment, la pel·lícula conclou amb el rebuig del Coronel Dax al càrreg de General pel rancor que sent per l’afusellament dels seus homes. D’aquesta manera, acaba acusant al General Mireau per haver intentat matar als seus propis soldats pel fracas de la conquesta de la “Colina de las hormigas”.
Descripció de dos personatges:
Coronel Dax: És un jove robust i corpulent, d’estatura mitjana que representa el pacifisme i la valentia, sobretot en l’escena en que intenta evitar la injusta mort dels tres soldats en el Consell de Guerra. També es caracteritza per ser ambiciós, no obstant això al final de la pel·lícula l’afecte pels seus homes fa que l’ambició passi a un pla de menor importància i centri les seves forces en lluitar pel que és moralment just. Té la funció de dirigir la trinxera que hauria d’atacar al territori alemany, “Colina de las hormigas”
General Mireau: És un home gran que físicament es caracteritza per tenir els cabells blancs i una cicatriu a la galta dreta. Representa l’ambició per damunt de tot especialment destacada quan la ira que provoca la covardia dels seus homes fa que es plantegi el manament d’afusellament de tots els seus soldats. Tenia moltes condecoracions i va ser el que va encarregar al Coronel Dax l’atac a la “Colina de las hormigas”.
Director:
Va néixer a Nova York, el 26 de juliol de 1928 i va morir a Hertfordshire, Regne Unit, el 7 de març de 1999. Va ser un fotògraf, director de cine, guionista i productor. És considerat una de les persones més influents del segle XX. Va destacar principalment per la seva precisió tècnica i l’estil en les seves cintes i pel simbolisme.
Filmografia:
Del famós director Stanley Kubrick podem destacar setze pel·lícules:
1) Eyes Wide Shut (1999) 2) Full Metal Jacket (1987) 3) The Shining (1980) 4) Barry Lyndon (1975) 5) A Clockwork Orange (1971) 6) 2001: A Space Odyssey (1968) 7) Dr. Strangelove or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb (1964) 8) Lolita (1962) 9) Spartacus (1960) 10) Paths of Glory (1957) 11) The Killing (1956) 12) Killer's Kiss (1955) 13) Fear and Desire (1953) 14) The Seafarer (1953) 15) Flying Padre (1951) 16) Day Of The Fight (1951)
Comentari del període:
“Senderos de Gloria” és un pel·lícula ambientada en la Primera Guerra mundial la qual té lloc durant els anys 1914 i 1918 i és incitada principalment per l’assassinat del futur l’hereu d’Àustria-Hongria, Arxiduc Francesc Ferran, per un jove servi durant la seva visita a Bòsnia. Els bàndols més destacats són, per una banda els Aliats (Gran Bretanya, França i Rússia) i per l’altra les Potencies centrals (Àustria-Hongria i Alemanya). Aquest enfrontament es caracteritza per l'entrada de noves armes mai abans utilitzades, així com els tancs o les metralletes, que provoca la mort d’un elevat nombre de persones (tant soldats com civils) i a on l’ambició i el desig de guanyar la guerra està per damunt de tot.
La pel·lícula mostra el moment en que França, juntament amb Anglaterra, lluita contra Alemanya (principalment des del punt de vista dels francesos), moment en que molts homes es varen veure obligats a exercir la funció de soldats i posar les seves vides en perill per defensar el país. Durant el transcurs d’aquest conflicte podem destacar les dures condicions de vida dels soldats a les trinxeres a on la higiene, el menjar i l’afecte moltes vegades mancava. L’aparença de les trinxeres a on els soldats vivien i lluitaven durant la Primera guerra mundial es veu descrita amb precisió en el següent text escrit durant el transcurs de la guerra:
“A les trinxeres per poder observar el terreny que tenen davant o disparar contra l'enemic, han de pujar per graons fets a la terra o per escales de fusta, al lloc d'observació: una llarga tarima o sortint practicat en el talús, de manera que els qui estiguin sobre ell puguin apuntar el cap i mirar. Sacs de terra, grans pedres i planxes d'acer constitueixen el parapet (...) Davant mateix i al llarg de les trinxeres s'estén, gairebé sempre en diverses línies, xarxes de filats, enreixats de pues de filferro que detenen als assaltants i permeten als defensors disparar amb tota tranquil·litat (...)”
En les següents tables i gràfiques podrem observar de forma aproximada l’elevat nombre de morts i pèrdues durant el conflicte:
El cost humà de la Primera Guerra mundial
Paises
Movilizados
Muertos
Heridos
Prisioneros
Desaparecidos
Total de bajas
% de bajas sobre
los movilizados
Entente
42,188,810
5,152,115
12,831,004
4,121,090
22,104,209
52.3
Rusia
12,000,000
1,700,000
4,950,000
2,500,000
9,150,000
76.3
Francia
8,410,000
1,357,800
4,266,000
537,000
6,160,800
76.3
Imperio Británico
8,904,467
908,371
2,090,212
191,652
3,190,235
35.8
Italia
5,615,000
650,000
947,000
600,000
2,197,000
39.1
Estados Unidos
4,355,000
126,000
234,300
4,500
364,800
8.2
Japón
800,000
300
907
3
1,210
0.2
Rumania
750,000
335,706
120,000
80,000
535,706
71.4
Serbia
707,343
45,000
133,148
152,958
331,106
46.8
Bélgica
267,000
13,716
44,686
34,659
93,061
34.9
Grecia
230,000
5,000
21,000
1,000
17,000
11.7
Portugal
100,000
7,222
13,751
12,318
33,291
33.3
Montenegro
50,000
3,000
10,000
7,000
20,000
40.0
Imperios
Centrales
22,850,000
3,386,200
8,388,448
3,629,829
15,404,477
67.4
Alemania
11,000,000
1,773,7000
4,216,058
1,152,800
7,142,558
64.9
Austria-Hungria
7,800,000
1,200,000
3,620,000
2,200,000
7,020,000
90.0
Turquía
2,850,000
325,000
400,000
250,000
975,000
34.2
Bulgaria
1,200,000
87,500
152,390
27,029
266,919
22.2
Total de los
dos bandos
65,038,810
8,538,315
21,219,452
7,750,919
37,508,686
57.6
Dos fragments del film:
Aspecte de les trinxeres: El primer fragment que em escollit és una de les primeres escenes que es
mostren en el film. L’aparició de les complexes i preparades trinxeres ens va sorprendre molt pel fet que mai haguéssim pogut imaginar que un forat excavat baix la terra pogués arribar a estar tan habilitat com per poder sobreviure durant anys. És una tasca difícil d’assimilar per a nosaltres que sigui possible viure de forma quotidiana en un lloc com una trinxera: amb disponibilitat d’habitacions, cuines i tots els establiments necessaris per a la subsistència dels soldats.
A més, hem decidit destacar aquest fragment de la pel·lícula ja que ens va impactar les dures condicions de vida en la que vivien els soldats, i es que encara que les trinxeres estaven preparades, sovint es podia apreciar brutícia, manca de relacions personals i inclús cadàvers pel terra. També ens va sorprendre el fet que una trinxera pogués arribar a ser tan elaborada per poder sobreviure durant anys, mai ho haguéssim imaginat.
Consell de Guerra: El segon fragment elegit és la escena en que es desenvolupa el Consell de Guerra, ja que ens va semblar impactant la forma irracional en que es jutjava a els tres soldats escollits com a representants culpables de cadascun dels grups de la trinxera. Des del nostre punt de vista, en aquest fragment es retracta la forma abusiva amb la que es tractaven els soldats i la poca consideració per a la tasca tan important i totalment imprescindible per a la protecció del país que duien a terme.
Hem de destacar que sobretot ens va sorprendre la sentencia que se’ls hi va imposar, l’afusellament, degut a que des del nostre punt de vista les raons no eres suficientment lògiques i raonables com per matar-los. Pensem que es un acte immoral i poc digne per a un esser humà.
Assumptes desenvolupats:
Una de les escenes que més ens va sorprendre va ser el Consell de Guerra que es fa als tres soldats elegits dels corresponents tres grups en que es dividia la trinxera. Un Consell de Guerra es defineix com a un procediment judicial militar en el qual totes les parts que habitualment es duen a terme en un judici s'acumulen en un sol acte. Es resol de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de Justícia Militar que, per la situació de guerra o una altra situació similar, no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Des del nostre punt de vista, tal i com es planteja el Consell de Guerra a la pel·lícula “Senderos de Gloria”, és injust i irracional ja que les raons per les que s’acusen als soldats son incompetents a qualsevol delicte amb sentència de mort. Per exemple, un d’ells és condemnat per la simple covardia front als seus enemics. Pensem que han de ser sancionats per no complir la seva tasca, però si la justificació és coherent i justa, haurien de tenir més en compte l’aspecte moral dels soldats.
Biaix ideològic:
En aquesta pel·lícula es tracta el tema de la guerra com a una cosa dura i injusta. Mostra com són els dirigents els que fan la guerra, mentre que els soldats que són els que lluiten, segurament molts cops sense tenir clares les raons d’odi i desig de matar als adversaris. Així, fa una forta crítica a la guerra i a la ineficiència dels durs principis de disciplina que tan sols causaven descoratjament i desànim als soldats.
També hem de destacar que “Senderos de Gloria” mostra preferència pel bàndol francès, ja que explica els successos des del punt de vista d’aquests justificant d’aquesta manera tots els seus actes.
Altres pel·lícules:
-Stanley, després de haver fet el film “Senderos de Gloria”, va dirigir la pel·lícula: “La chaqueta metálica”, el la que va mostrar un tema semblant, però en aquest cas centrant-se en la guerra de Vietnam. Aquesta pel·lícula es divideix en dos parts. En la primera es descriu a un grup de reclutes en Parish Island, un centre d’entrenament de la marina nord-americana, sotmeses al dur i implacable sergent Hertmann que endureix el cos i les ànimes d’aquestes perquè puguin defensar-se de l'enemic. La segona part que és més bel·licosa i agressiva tracta de la lluita en el camp de batalla durant la guerra de Vietnam.
Aquesta pel·lícula comparteix amb “Senderos de Gloria” la manifestació d’una profunda reflexió sobre l’ésser humà criticant a l’home en el paper de soldat a on els seus drets morals no són satisfets i les injustícies de la guerra. Per altra banda, “La chaqueta metàl·lica” és molt més antimilitarista i antibèl.lica que “Senderos de Gloria”.
- Una altra pel·lícula que tracta el mateix tema és “Rey y patria” es un pel·lícula de Joseph Losey que data a l’any 1964. És una drama antibèlica que relata la història d'un soldat que és acusat de deserció durant la batalla i que els oficials superiors de la qual volen donar exemple amb el seu càstig.
Es caracteritza per tenir un accentuat argument antibel·licista. A més, podem destacar que fa una forta una crítica al despotisme i a l'estament militar.
Opinió:
Aquesta pel·lícula ens ha agradat molt principalment per la visió tan realista que mostra de la guerra. “Senderos de Gloria” ens ha ajudat a conèixer de la forma més profunda i reflexiva les dures i injustes condicions de vida dels soldats a les trinxeres, d’aquesta manera considerant el film com a una pel·lícula magistral despertadora de consciències. A més, considerem que és molt interesant ja que no tan sols es plasma la guerra com una mera lluita o com una cosa militar, sino que va més enllà mostrant-nos així les relacions entre els diferents càrregs, problemes interns d’un mateix exércit plens de negocis, trames, enveges, amistats... etc.
Així, aquesta pel·lícula ens ha semblat molt interesant i productiva, donant-nos d’aquesta manera l’oportunitat de posar-nos en la pell d’alguns dels soldats que varen partir tant durant aquest període de l’historia tan dur i intens.
